Descobreix Vilafranca
Situació geogràfica.
Vilafranca és el municipi situat més al sud de la comarca Els Ports, amb una extensió de 93,73 km2 i una població de 2.521 habitants.
Es troba ubicat als contraforts més orientals del Sistema Ibèric, a 1.126 metres sobre el nivell del mar.
La cota més baixa, amb 730 metres, és troba al riu Montlleó, al Mas de la Ferranda. El Tossal dels Mont-llats, amb 1.643 metres, és el tercer cim de la Comunitat Valenciana i el punt més alt de la comarca i del terme municipal.
història.
LA NOSTRA
"franca i lliure"
"... segons la seua carta pobla, Vilafranca naix com a nova població “franca i lliure” el 7 de febrer de 1.239 ..."
Els primers pobladors dels qui tenim referència daten del període Epipaleolític-Mesolític (10.000-5.000 anys a.C.), tal i com ho demostren les pintures rupestres de la Covatina del Tossalet del Mas la Rambla.
A mitjan segle XX, es descobreixen vestigis arqueològics de l’existència d’un poblat de l’Edat del Bronze Mitjà (1.600 a 1.200 a.C.), a l’Ereta del Castellar.
També hi ha indicis de poblats musulmans.
No obstant, segons la seua carta pobla, Vilafranca naix com a nova població “franca i lliure” el 7 de febrer de 1.239, amb el nom de Riu de les Truites i al lloc que actualment es coneix com la Pobla del Bellestar. L’any 1.303 va ser incorporada com aldea de Morella, la qual cosa va suposar quasi 400 anys d’inconformisme i lluites contra aquesta població, fins que l’any 1.691 Vilafran-ca, juntament amb les altres aldees de Morella, aconse-gueix, de manera definitiva, la seva independència. Al terme de Vilafranca també es van lliurar importants batalles durant les guerres carlistes, algunes d’elles de-cisives per a la victòria dels lliberals, com la del Mas de la Carrasca i la del Pla de Mosorro.
Economia.
de ramaders a industrials, passant per tractants.
DE RAMADERS A INDUSTRIALS, PASSANT PER TRACTANTS.
A l’Edat Mitjana, el principal recurs econòmic va ser la ramaderia ovina i la llana. Durant els segles XVIII i, sobretot, XIX, molts veïns del poble es van dedicar al tracte de cavalleries. Són els tractants els qui donaran a la vila un aire de modernitat. Vilafranca es transforma-rà en un poble emprenedor, negociant i mercantil. Actualment el suport de l’economia local continua sent la indústria, especialment la tèxtil i la de la fusta. Al voltant d’aquesta indústria s’han creat altres empreses més modestes, que fan de Vilafranca un poble quasi exclusivament industrial, en un entorn poc habitual: la comarca Els Ports, a l’interior de Castelló.
Monferrer, J. (1997): Vilafranca: evolució urbana d’un poble industrial. Ed. Fun-dació Mediambiental, València.
Natura.
FAUNA I FLORA
Vilafranca està considerada com una de les àrees de major riquesa faunística de la Comunitat Valenciana. L’abundant presència d’aus rapinyaires i mamífers ca-talogats en perill o molt vulnerables, juntament amb una enorme diversitat de petites aus, rèptils, amfibis i invertebrats, demostra la importància de la varietat d’hàbitats que hi ha representats en aquesta àrea i el bon estat de conservació en que es troben.
Entre les diverses comunitats animals podem trobar: des d’una rica població d’ocells menuts fins a les grans àguiles; des de l’escurçó fins a la serp verda, una de les més grans d’Europa; des del petit ratolí de camp fins al porc senglar. Destaca per la seva expansió dels últims anys la cabra salvatge. També hi ha animals com la fagina, la geneta o el liró.
La flora autòctona de Vilafranca és molt variada i creix per tot el terme de forma espontània. Podem trobar al voltant de 700 espècies diferents. Entre els tipus d’ar-brat destaquen: pinars, carrascars, rouredes o savinars. També existeixen altres espècies vegetals: ginebre, espí-gol, argelaga comú, marxívol, coscolla, boixerola, ara-nyoner, servera, saborija i timonet.
El millor que es pot fer per gaudir i conèixer la flora de Vilafranca és passejar pel seu entorn.
PAISATGES
Vilafranca ofereix al viatger diferents paisatges i unes majestuoses vistes panoràmiques. Els barrancs, les muntanyes, les construccions de la pedra en sec i les masies disseminades pel terme, ens donen una idea de com era i com és la vida per aquests paratges.
El Barranc de la Fos, els Coves del Forcall, el Pla de Mosorro, els Fonts del Losar, el Bosc de la Parreta, el riu Montlleó, la Gotera o els Virtuts són zones molt interessants i amb un encant propi, que ens donen unes excel·lents panoràmiques de la comarca Els Ports i l'Alt Maestrat.
Malgrat això la resta del terme és molt accidentat, destacant entre les principals altures el “Tossal dels Montllats” (1.643 m.), el “Tossal del Mas de Coder” (1.467 m.), el “Tossal del Mas d’Altaba” (1.426 m.), “Mas de Tosca de Dalt” (1.379 m.), el “Tossal d’Arriello” (1.314 m.) i el cant del “Picaio” (1.305 m.). Per contra la part més baixa es troba en el riu Montlleó a 710 m. sobre el nivell de la mar. Els punts més elevats estan formats bàsicament per roques calcàries que l'erosió ha bisellat a vegades profundament. La dissolució de la calcària ha aconseguit capritxosos modelats en “Els Coves del Forcall“.
ESDEVENIMENTS
i festes.
A Vilafranca, com a tots els pobles d’aquestes terres, estan molt arrelades les tradicions festives populars. S’inicia l’any celebrant Sant Antoni Abat. Durant tres caps de setmana es porten, amb cavalleries, els troncs, les barres i la “malea”, per a construir una Barraca, que s’encén després de la representació de la Vida del Sant. A més, els majorals conviden a pastissos de carbassa i preparen l’Almoneda (subhasta).
-
Al febrer es celebra Sant Blai. El dilluns de Pasqua de Pentecosta la festa es trasllada a l’ermita del Llosar on després de la missa, es reparteix llet i pastes.
-
Pel maig es fa la rogativa a Sant Miquel.
-
Al juny, té lloc la mostra de teatre “Capsigrany”.
-
Al juliol es celebra Sant Cristòfol, patró dels xofers, a l’ermita de la Mare de Déu del Llosar; i per la nit el tradicional “Ball Pla”. El tercer cap de setmana d’aquest mes també es celebra la Fira de la Magdalena, de ramaderia, artesania, etc.
-
A l’agost, deu dies de festes dedicades a Sant Roc, amb actes taurins, culturals, esportius, infantils, religiosos, etc., ajuden a oblidar durant uns dies la rutina i l’estrès de la feina.
-
El dia 8 de setembre és la festa major: la Mare de Déu del Llosar.
-
A finals de setembre, la romeria a Sant Miquel.
